Vam entrar a Mèxic per Chetumal, la capital de Quintana Roo, però per avançar més vam acabar dormint en un hostal de carretera a Limones, un lloc que no sortia ni al mapa. D'allà vam anar a Valladolid, una ciutat colonial (ara feia dies que no en vèiem cap!), plena de casetes baixes de colors.Vam anar cap allà perquè està molt a prop de les ruïnes maies de Chichén Itzá, les més importants de la zona. Vam anar cap allà a la tarda, i sort que estava núvol, perquè si així ja vam passar calor, no ens volem imaginar com deu ser això un migdia d'estiu... D'entrada ens vam empipar perquè aquella setmana no es feia l'espectacle de llum i música a la gran piràmide, perquè estaven muntant l'escenari per un concert. No és que hi tinguéssim cap interès especial, però cobraven el mateix que quan el fan... Tot i així ja érem allà i havíem d'entrar.
El primer que ens va impactar van ser els venedors d'artesanies... n'hi havia milers a banda i banda de cada camí. A banda, allò semblava un parc temàtic, amb tot de grups amunt i avall, i tot està acordonat i no pots pujar enlloc (s'entén, amb la quantitat de gent que hi havia, i això que ens van dir que no n'hi havia gaire... Venint de Tikal, que està al mig de la selva, on no veus a la gent i ningú ven res ens va semblar molt comercialitzat. Això si, la piràmide, el joc de pilota i el temple de les calaveres ens van agradar molt.
De Valladolid vam visitar el convent de San Bernardino de Siena, la catedral, el cenote Zací, dins la ciutat mateix, la plaça...
De Valladolid vam visitar el convent de San Bernardino de Siena, la catedral, el cenote Zací, dins la ciutat mateix, la plaça...
I d'allà vam anar cap a Tulum, a veure més ruïnes maies. Aquestes no són tan grans ni tan espectaculars, però les fa especials el fet d'estar emmurallades i en un enclavament estratègic sobre el Carib.
També hi vam anar de tarda per evitar la calor, però tot i així en feia i un cop fets els deures culturals, ens vam llençar a l'aigua a la platja que hi ha allà mateix. L'únic que va faltar va ser veure iguanes, l'Oriol se les prometia felices fent fotos a tot i a dret, però no n'hi havia ni una...
Més fotos en el següent post.
Més fotos en el següent post.
Entrades
3 comentaris:
jo aki hi he anat!!! a kes bunic?
i no us penseu k lespectakle de llum es tan impresionante... vamos si es el k jo vai veure
heu danar a Xelha i a Xacaret k tambe son molt guayys!
no eu vist ja moltes iguanes? la primera sorpren, despres ja no tant pek aixekes una pedra i nen trobes 6!!
un petuneeeet!!!
Maria
Be nois no sempre es pot trobar unes ruïnes com si no hagués passat el temps,no volen que siguem cultes? doncs apa tots fer cultura!!
Oriol sento molt lo de les iguanes però jo crec que desde Tikal les seves congèneres(que culte!) les van avisar que hi anaves i es van amagar o aquell dia els guies es van oblidar de posar-les...en fi un altre cop serà
Suposo que vàreu fer uns bons burritos en nom de la Gemma i jo que va ser un dels regalets que van deixar els reis per Nadal passat. Espero pel vostre bé que no us vau descuidar, si no, quan torneu a Can Catalonia us espera les pitjors de les tortures que han vist mai els vostres ulls: us posaré guindilles pel cul fins a reventar i que us surti foc pels ulls i la boca.
Una curiositat! quan vau dormir a l'hostal de mala mort de carretera a Limones, crec que m'enrecordo com es deia quan vaig estar a Mèxic (en somnis):
"Chinchandoo!!", "La Concha de Tu Madre" o "La Teta Enroscada"; ja em treureu de dubte.
Publica un comentari a l'entrada