Per les muntanyes de Guatemala

Chichicastenango, Chichi pels amics, és un poble a les muntanyes famós pel seu mercat dels dijous i els diumenges, quan tota la gent dels voltants baixa a vendre-hi. Només arribar vam veure totes les parades del mercat, on es ven de tot, i s'hi cuina molt, i també vam poder veure les dues esglésies principals del poble, una enfront de l'altra, amb xamans fent aquí també pregàries a l'escalinata davant la porta.

Després vam anar cap a Cobán, tot un dia de viatge canviant de busos i furgonetes. El paisatge és preciós, tot i que no el vam poder apreciar del tot perquè plovia i estava força emboirat. Vam arribar a Cobán de nit i sota una intensa pluja. Al matí vam fer una volta, i com que ens va semblar que no hi havia gaire a veure, vam marxar cap a un dels llocs que tothom més ens havia recomanat: Semuc Champey.

Són tres hores en furgoneta des de Cobán, perquè només la meitat del camí està asfaltat. El trajecte transcorre entre valls i muntanyes verdes verdíssimes, i seria prou distret si en furgonetes on n'hi caben 16 no n'hi encabissin 30, cosa que fa anar a tothom comprimit. El dia tampoc s'havia llevat gaire bonic, però un cop allà no feia fred, i vam decidir visitar el parc. Semuc Champey són unes basses de color turquesa en un pont de roca natural que queda sobre el riu. L'indret és preciós, i a més t'hi pots banyar, una delícia! Primer vam veure per on surt el riu, i per on s'amaga sota el pont de roca natural. Com que havia plogut, baixava amb molta força. I després, al moment de banyar-nos, el temps es va aliar amb nosaltres i fins i tot va brillar el sol una estona.

Vam dormir a Lanquín, el poble més proper, en un hostal per motxillers anglosaxons dels que no solem freqüentar, però com que ens l'havien recomanat, i el lloc era idíl.lic, vam decidir fer una excepció. Només arribar sortia un grupet per visitar les coves del poble, que són tan grans que només una petita part està explorada. Vam arribar a temps per veure la sortida dels rat-penats (milers!). Normalment la part visitable està il.luminada, però feia uns dies que s'havia espatllat la planta elèctrica, i vam fer el recorregut amb llanternes. Vam acabar grimpant per túnels de les coves, envoltats de rat-penats i relliscant a cada pas, però ens ho vam passar molt bé.

Al vespre a l'hostal era la nit de la pizza, feta al forn de llenya que tenen, i vam estar sopant i xerrant amb un heavy de Boston que ens va maleir moltes vegades mort d'enveja per haver estat tants cops a Wacken.

Aquest lloc és realment per quedar-t'hi uns dies per aïllar-te del món, però nosaltres estressats no ho estàvem, i ens va semblar que ja en teníem prou de muntanyes.

Més fotos aquí.