Esquivant el Darién - Part panamenya

Puerto Obaldía és el tipus de lloc on no se t'hi ha perdut res, però hi has de passar si fas aquesta ruta. T'imagines que un poblet del carib sempre ha de ser idíl·lic... però no és el cas d'aquest. A la badia no t'hi pots banyar perquè està contaminada. A part, està en mans d'una família, i entre ells controlen les barques, l'oficina de migracions, un dels hostals i el cafè internet amb l'única fotocopiadora. Sort que nosaltres anàvem previnguts (llegir molts blocs ajuda!) i després de posar les nostres cares més angelicals, no ens van posar cap mena de trava per passar.

Per acabar-ho d'arrodonir, estan fent una nova pista d'aterratge, i mentre no entri en servei, s'ha d'anar fins a Tubalá, a una hora en llanxa d'allà, trajecte pel qual et cobren un preu abusiu. Però no hi ha una altra opció, així que... Ens ho vam prendre amb filosofia, i vam dedicar-nos a reposar els ossos, que entre busos i barques portàvem un parell de dies molt durs. Al vespre vam sopar amb una parella argentina que estava com nosaltres, i amb qui els de migracions sí que havien estat impertinents.

Al matí següent vam anar cap a Tubalá a agafar l'avió. Quan vèiem que la barca s'apropava a la costa, només vèiem una illa amb molta vegetació i una cosa semblant a una pista d'aterratge: exactament a on va arribar el nostre avió, bé, avioneta, no exagerem. El vol va anar perfecte, vam poder gaudir de molt bones vistes des de la finestreta, i al cap de 50 minuts ja estàvem aterrant a la Ciutat de Panamà. Un cop allà van començar les dues hores de suplici per poder passar tots els controls de migracions. Tots els passatgers del vol en una sala sense lavabo, ni seients per a tots, sense haver menjat res des de les 7 del matí (vam sortir de l'aeroport a les 3 de la tarda), aguantant els minuciosos registres d'equipatge i responent a les mateixes preguntes tres vegades. És el preu que s'ha de pagar per venir de Colòmbia...

Més fotos aquí.