dissabte, 3 d’octubre del 2009

Un país, una ciutat, un canal... Panamà!

Moltes vegades passa que quan no esperes res d'un lloc et sorprèn, i aquest va ser el cas de Ciutat de Panamà. Les referències que en teníem no eren gaire encoratjadores, però ens ho vam passar molt bé i ens va agradar més del que ens imaginàvem. Un cop vam poder sortir de l'aeroport, vam anar amb els argentins a menjar alguna cosa. Matàvem de gana! La primera sensació va ser d'estar a gringolàndia: tot eren locals de fast food, centres comercials i a sobre els bitllets són els dòlars. Després vam anar a buscar un lloc per dormir, perquè el Roger, el nostre amfitrió, no ens podia rebre fins l'endemà.

Aprofitant que era divendres, vam anar a buscar l'únic bar heavy de Panamà (no només de la ciutat, sinó de tot el país). És una botiga de discos que als vespres es transforma en bar, i tenen un soterrani on hi fan concerts i tot. Vam estar xerrant amb els habituals del bar i vam passar una molt bona estona.

El dia següent vam recórrer el Casco Antiguo, la part colonial de la ciutat. Està declarat patrimoni de la Unesco, i ara per ara és una barreja d'edificis decadents amb altres de restaurats. Quan li acabin de rentar la cara (encara queda molt per fer) serà una altra cosa. Contrasten les vistes que es tenen dels gratacels de l'altra banda de la badia,

Quan ens vam trobar amb el Roger, ens va fer una volta per la ciutat en cotxe, vam anar a prendre alguna cosa amb uns amics seus, i finalment cap a casa, on també s'hi allotjava l'Omer, un panameny-israelià (quina combinació! I a sobre, per poc no és gringo!).

La visita obligada si es passa per aquí és el famós canal. El Roger ens hi va portar, i vam tenir informació de primera mà, ja que ell hi treballa com a maquinista de locomotora d'enclusa (qui de vosaltres coneix a algú amb aquesta professió?). El canal de Panamà està constituït per sis encluses, tres de pujada i tres de baixada, per tal de superar el desnivell orogràfic de l'istme. I realment és impressionant veure el funcionament de tot plegat, la quantitat de vaixells que hi circulen (i la mida d'aquests!) i tota la gent que hi ha al darrere d'aquesta magnífica obra d'enginyeria, que a sobre l'estan ampliant per tal d'acollir vaixells més grans.

Al matí vam anar a l'enclusa de Pedro Miguel, on ell treballa. Després ens va portar a dinar a un restaurant típic del causeway, la calçada artificial que uneix els illots que protegeixen l'entrada del canal, i a la tarda vam anar al centre de visitants de Miraflores, on hi ha un museu, una projecció i una terrassa amb vistes a l'enclusa. Al vespre vam caure en la temptació d'uns xurros amb xocolata “a la española”, ben espessa. Quant de temps!!
Per acomiadar-nos de Panamà, l'endemà vam anar els quatre al Parc Natural Metropolità, un tros de selva protegit a tocar de la ciutat -de fet el travessa l'autopista-. Seguint els camins vam poder veure micos, papallones, ñeques (una mena de rosegadors) i molts arbres i plantes. Fins i tot el llangardaix aquell que sembla que camini sobre l'aigua que sempre surt als reportatges de la 2 i que no sabem com es diu.

Vam marxar del país deixant per una altra ocasió les seves dues perles: l'arxipèlag de San Blas i el de Bocas del Toro. Hi haurem de tornar...
Més fotos aquí.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Interessant això de trobar gent amb oficis insòlits,almenys poden explicar coses diferents.Es bo deixar coses per una altra vegada aixi s'hi pot tornar.

Unknown ha dit...

La xocolata amb xurros fa molt bona pinta... L'animalet no se com es diu però no crec que a ell l'importi gaire sembla mes interessat a sortir guapo a la foto.

Merce ha dit...

es un basilisco!!!( de veritat eh?)
lo he confirmado en wikipedie y ahi tb dicen que le suele llamar "lagarto jesucristo": a los hechos me remito
petonets!!

Unknown ha dit...

Molt interessant Panamá, sort que us van deixar entrar després d'una gran espera a la súper saleta de l'aeroport. Al menys vau deixar enrera la família mafiosa de Puerto Obaldía.
No cal fer comentaris de les impactants vistes des de l'avioneta direcció a Panamá. Quina enveja!!!
Això dels xurros amb xocolata ja és massa!!! mira que pensava que trobarieu a faltar la bona gastronomía del nostre país i em trobo que arreu fan de tot. No m'estranyaria que mengéssiu pota de pernil i pa amb tomàquet a Nicaragua...
En quan a l'únic bar heavy, que segueixin les rutes metaleres que no han de faltar enlloc. Ànims!!!

Gemma Subirà ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat el mico! Però suposo que ja en veureu en altres llocs... I suposo que l'Oriol va disfrutar amb tot el tema de les encluses... En fi, com diuen, cada boig amb el seu tema.

Gi ha dit...

Joder, amb lo competitiva que jo sóc... porto estona estrujant-me el cervell i... no, no conec a cap maquinista de locomotora d'enclusa... jopeta!
Ah! Però si que sabia q el llangardaix és un basilisc!! jejeje, quant documental freaky! M'encanta!

Se us trobo molt a faltar.