Costa Rica és un país amb una naturalesa exuberant i amb moltes coses que valen la pena visitar. Però com Panamà, vam decidir travessar-lo de pressa. No obstant, i per no fer-ho tot de cop, vam decidir visitar almenys una cosa. Consultats els nostres assessors/es, ens vam decantar per anar fins al poble de La Fortuna per veure el volcà Arenal.
El bus de Panamà a Costa Rica sortia a les 11 de la nit per arribar a la frontera cap a les 5. Representa que està obert les 24h, però un cop allà vam veure un cartell que deia que per falta de personal, no obririen fins les 7... I allà ens vam estar dues hores fent cua, morts de son.
Dos canvis de bus més tard, vam arribar a La Fortuna que ja era de nit, i per sort vam anar a parar a un petit hostal molt acollidor, on vam estar xerrant amb un parell d'alemanys. També ens vam informar de la millor manera d'anar a veure el volcà, i per no complicar-nos la vida, vam contractar l'excursió al mateix hostal. Com que era a partir de les 3 de la tarda, vam passar el matí al riu Fortuna, una de les poques diversions gratuïtes que ofereix el poble, banyant-nos i llençant-nos a l'aigua des d'una corda amb tres americans. Bé, l'Oriol no va començar gaire bé el dia, ja que baixant al riu va relliscar i va caure de cul a terra.
A la tarda vam anar cap a l'Arenal Lodge. El guia era molt competent, ens va explicar tot de plantes medicinals de la selva, ens va ensenyar ocells, va rescatar a l'Oriol de les formigues que van envair-li les bambes i que no paraven de mossegar-lo, i ens va portar fins a una cascada al mig de la selva. Però el plat fort era el volcà. Quan ja començava a fer-se fosc, vam anar a un petit museu amb un sismògraf, on ens va donar tot d'explicacions sobre vulcanologia. De fet aquell lodge va ser construït inicialment com a refugi per a estudiosos del volcà. I d'allà per un pont vam anar a l'observatori.
Va ser molt especial, i és una visió que impacta. Gairebé cada dia des del 1968, el volcà escup lava, uns dies més, altres menys, roques incandescents que rodolen muntanya avall. No és una erupció, però impressiona bastant, no és una cosa que estem acostumats a poder veure tan de prop. I com més fosc es feia, més majestuós es veia el volcà i més vius els colors del foc. Vam tenir sort, perquè no hi havia núvols, i es veia perfectament.
Més fotos aquí.
Entrades
5 comentaris:
Ei parella! esteu tenint molta sort, no? bones instantanies, bon temps (xk si no, no crec ke us posessiu dins d'un riu...), bones vistes, gent competent...seguiu així ke els fans no us deixarem de visitar (us he de dir ke cada cop em teniu més enganxada)jejejeje.Cuideu-vos molt.
Petonets.
Oriol!! que ets el pupes? Has de vigilar on poses els peus...que vull que tornis sencer.Apa a continuar veient meravelles.
Ei nois!!!!
El volcà és impressionant, llàstima que no ho pogui veure amb els meus propis ulls. Jo de vosaltres no aniria tant de pressa en veure les coses ja que Costa Rica i Panamá s'han de veure amb molta calma i crec que val molt la pena reflexionar uns quants dies més per allà.
Us trindreu que replantejar que fagin un bitllet de bus internacional per poder accedir des de qualsevol línia de bus, ja que vosaltres sou les primeres persones que conec que l'amortitzarieu de veritat.
Per cert Oriol!!! ets un crack caient de culs al riu, dona records a les formigues!!!!!
jejeje :)
Si,si, ja veig que l'Oriol és l'atracció del guia! L'home debia pensar, i ara què més em farà aquest.Je,je,je... La que va riure molt va ser la Meri,no?
Llàtima no haver entrat abans. A Costa Rica el que més em va agradar és Cahuita i Puerto Viejo.
El volcàn Arenal està bé però res a veure amb el Pacaya...
Eva
Publica un comentari a l'entrada