San Juan del Sur i illa Ometepe

Ens vam llevar molt aviat per poder agafar el bus que ens portava directament fins a la frontera entre Costa Rica i Nicaragua, on vam arribar hores més tard, i on vam haver de fer cua durant molta estona.

Un cop a Nicaragua, es pot veure que hi ha molta diferència amb Costa Rica i ens vam endur una bona sorpresa: quan et diuen que el bus surt en tres minuts... És veritat! Vam arribar a San Juan del Sur, un racó de Nicaragua ple de gringos que venen a practicar surf i després de trobar un hostal, ens vam apuntar a una excursió nocturna fins a la reserva de la Flor on podríem veure tortugues marines ponent ous.

Ens van fer una xerrada sobre les diferents espècies de tortuga, els hàbits i el cicle de vida d'elles i llavors ens vam posar en camí (una hora llarga per fer 20 km per un camí ple de sots). Un cop allà vam tenir una alegria: els ous d'un dels nius que els guardes del parc havien portat al centre per tal de protegir-los havien eclosionat aquella tarda i s'havien de portar les petites tortugues a la platja i així caminessin fins al mar. Vam tenir moltíssima sort perquè és una experiència molt difícil de veure! Un cop les vam alliberar vam anar a veure una tortuga que tot just havia arribat i havia fet el niu i estava ponent els ous. Realment és un moment màgic; la tortuga va pondre uns 115 ous! Llavors va tapar el niu, va compactar la sorra en un ball hipnotitzant i va esborrar les petjades per tal que els predadors no el trobin. I apa! Cap a l'aigua un altre cop! L'avistament de les tortugues va ser molt especial, tot i que la guia no en tenia ni idea. Sort que també hi havia uns biòlegs de la universitat de Managua que si sabien de què anava la cosa.

L'endemà vam anar fins a la platja Madera on ens esperaven onades de més de 2 metres. Era el nostre primer bany al Pacífic, i vam poder ratificar altre cop que de pacífic en té ben poc! La platja estava plena de gent fent surf amb més o menys destresa. De fet és una bona zona per a surfistes novells.

Llavors vam marxar cap a l'illa d'Ometepe, situada enmig del llac Nicaragua i creada a partir de la lava de dos volcans que li han conferit la forma de vuit. Vam anar a parar a la zona del Charco Verde, en un hotel que estava prou bé. A les 6 de la tarda ja és fosc, i els generadors fallen sovint, però quina calma! Vam coincidir amb un mexicà i una britànica i vam estar xerrant amb ells.

L'endemà vam anar a visitar l'illa, amb l'inconvenient de que era diumenge i no hi havia tants busos. Però és que a sobre més tard vam saber que era “El día de la Biblia” i que encara en circulaven menys. Com que feia bon dia vam anar a l'ojo del agua a banyar-nos, i a la platja de Santo Domingo a dinar i banyar-nos al llac. Des d'allà vam veure com s'acostava una tempesta, i al cap de res ja la teníem a sobre. Vam decidir parar el primer cotxe que va passar, i va resultar ser un andalús que estava de vacances, i que ens va deixar a la porta de l'hotel. Quina sort! I és que després ja no va parar de ploure fins la matinada.

El dilluns vam anar a caminar més pels voltants, a banyar-nos altre cop... i a les 3 vam agafar el ferry per poder arribar a Granada aquella nit. Però va arribar un pèl tard i vam perdre l'últim bus directe del dia, així que vam preferir fer nit a Rivas que arribar a Granada tard i sense saber on anar.

Més fotos aquí.