Llac Atitlán

Vam marxar d'Antigua en una furgoneta per una carretera molt sinuosa fins arribar, ja fosc, a San Pedro la Laguna. Pel camí, vam tenir la primera vista majestuosa del Llac Atitlán. El poble de San Pedro està dividit en dues parts: la gringa on hi ha tots els hotels, bars i restaurants per a turistes i que està vora el llac; i la part on hi ha tota la gent que hi viu, que està a dalt d'un turó. Després de donar unes quantes voltes i del regateig habitual vam trobar un hotel a molt bon preu amb unes vistes espectaculars del llac.

El dimecres vam anar a visitar Santiago, a mitja hora en vaixell de San Pedro, on tenen una curiosa tradició. Allà i en els pobles dels voltants veneren a San Simón (o Maximón per als maies) i cada any la figura d'aquest es guarda a la llar d'un cofrare diferent, per sortir per Setmana Santa i batre's amb Jesús, tota una història bastant estrambòtica als nostres ulls. Després de recórrer els seus carrers i places, i entrar a l'església, on els sants van vestits amb bates que els fan les dones cada any, ens vam posar a la recerca de la imatge i ens van comentar que estava a dos quilòmetres de distància.

Al cap d'una estona vam arribar a una casa on tenien una habitació dedicada al “Sant”. Ho diem entre cometes perquè la imatge que vam tenir era molt estranya: una habitació fosca, però amb llumetes de Nadal i garlandes al sostre, tot ple d'espelmes a terra amb un xaman repetint fins a la sacietat unes pregàries i impregnant tota l'habitació amb encens; la imatge de Maximón és un cap amb una cigarreta a la boca i una ampolla d'alcohol a la mà, i la resta mocadors al voltant del coll; i tot de gent al fons de l'habitació, xerrant alegrement i bevent cervesa. És molt curiós perquè a Maximón se li demana salut, amor i sort en els negocis, i coses que no se solen demanar als sants habituals.

Un cop vam tornar, vam aprofitar les poques hores de llum que ens quedaven per a veure San Pedro la Laguna (de fet amb una hora ja en tens més que suficient) i ens vam preparar per a l'endemà marxar cap a Panajachel, a l'altra punta del llac, on ens esperava el Ronaldo, un noi de Couchsurfing. Ens va obrir les portes de casa seva, molt maca per cert, i ens vam sentir tant a gust que al final vam quedar-nos-hi tres dies! El llac ens va atrapar...

A banda de Panajachel, on ens vam banyar al llac per fer-nos passar la calor, també vam anar a Sololá, a dalt de la muntanya, i a Santa Catalina de Palopó, on de tornada vam esperar en un mirador fins que es va pondre el sol. Ens va sorprendre molt que la majoria d'indígenes de totes les edats vesteixen cada dia amb les robes tradicionals (diferents d'un poble a l'altre) i tot i que les dones són majoria, també hi ha bastants homes que les porten. Definitivament, el llac ens va captivar.

Més fotos aquí.